Després
de reflexionar, però no de donar-hi moltes voltes (no soc dels que els hi
agrada fer "leña del árbol caído") crec que ja tinc les conclusions
del què va passar el 12 d'Abril de 2015 al Marató de París.
Em disposo a deixar per escrit de manera molt breu el que
vaig fer bé, i el que crec que vaig fer malament.
Aspectes immillorables:
Tot l'entrenament físic: Tant a nivell d'exigència als
entrenos com amb el respecte als descansos. Exceptuant 2 entrenaments que em
vaig saltar per culpa d'una sobrecàrrega a la planta del peu, la resta ha estat
prou correcte. Sent conscient de com em trobava i com havia d'entrenar i
descansar.
Aspectes a millorar:
Mentalment vaig treballar poc la Marató. Es evident que
no anava amb l’il·lusió de Berlín 2012, però això ja ho sabia. Volía que
fós una marató diferent, però potser no tant. És important estar il·lusionat
per vèncer per lluitar a tope, i a mi tots el problemes que ja em vaig trobar
entre els kms. 10 i 20 ja em van fer perdre l’il·lusió.
Greus errors:
Els problemes d'estómac. Han estat un denominador comú al
llarg de tota la preparació, no hi ha hagut setmana que no m'hagi trobat
regular, o hagi tingut problemes. I no vaig posar-hi solució mèdica, simplement
tirava d'arròs i fortasec, i això no ha funcionat.
Per tant, havent decidit ja que aquest estiu prepararé la
Marató de Berlín 2015 vull solucionar els problemes estomacals. I a poder ser,
millorar també els aspectes mentals i motivacionals. No de cara als entrenos,
però si de cara a la cursa. Vull tornar a disfrutar d'aquella atmosfera màgica
que es crea instants abans de la sortida d'un marató, i si pot ser, disfrutar
també d'algun kilòmetre de la cursa...no com a Paris.
Així que, som-hi de nou...#CAMIABERLIN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada