Setmana on he anat trobant millors sensacions que la primera setmana. Tot i encara no estar al 100% del tormell, la veritat es que ja quasi no me'l noto, i si me'l noto, sempre es després de fer els entrenaments, mai durant.
Totals de la setmana: 46.1km en 4h37´12´´cremant 4.508 calories i amb una freqüencia cardiaca mitja de 163ppm.
La setmana va començar amb 30 min de carrera contínua. Al haver corregut diumenge la cursa de Sant Cugat, em vaig "salvar" de fer la sessió de series en pujada. Tot i això, vaig intentar fer els 30min partint la sortida en 2, fent el mateix camí d'anada que de tornada, anant amb 16´ i tornant en 14-15´. Després vaig fer una bona sesió d'estiraments amb els companys del bàsquet que tot just acavaben l'ultim entrenament de la post-temporada.
Dimecres vam tenir sessió amb tots els companys del Reto Berlin. Vam calentar 20 minutets, 8 series de 2 minuts i descalentament de 20 minutets. Vaig acabar amb la mosca darrera l'orella, perquè crec que podria donar mes però el meu "conservadorisme" fa que no apreti i llavors arribi a les 2 ultimes series amb encara força energia. Crec que ja faré suficients series durant l'estiu com per anar treballant tot aquest tema.
Dijous vaig voler fer el mateix recorregut que el dijous de la setmana passada. Vaig acabar molt content, doncs la millora era obvia. Cuasi 4 minuts menys. Vaig allargar el recorregut per acabar completant els 50 min que ens havia manat fer en Castilla.
Dissabte vaig matinar per fer la sessió. La meva idea era plantarme al passeig de la Fragata de Sitges i anar fent per allà. No sé si es perque no hi estic acostumat, pero el ritme els primers minuts va ser desastrós, encara dormia. Sort que els primers 20min eren d'escalfament. Quan ja em vaig trobar mes despejat i ja sota l'esglèsia de Sitges, em vaig trobar amb el clàssic problema matinal. Ganes de visitar al Doctor Roca. Quan em passa això intento pensar en una altra cosa o cantar la canço que estic en aquell moment escoltant, i normalment se'm passen les ganes de visitar al Doctor, pero dissabte no va ser aixi. La cosa va anar a més, i de cop i volta se'm va apareixer un Polyklin al mig de la sorra de la platja com se li apareix un oasis al mig del desert a un excursionista al sahara. La visita va ser un éxit. Em va servir per despejar-me i per iniciar els 25min al 75% amb bones sensacions. Vaig decidir arribar fins la discoteca l'Atlàntida, i sorprenentment, encara hi havia gent fent la última al parking. No em va semblar massa normal, eren les 8 del matí. Tornada suau, dutxeta i a fer les compres pels preparatius de la revetlla. Tenia tot el dia per endavant i estava molt orgullós del meu entrenament. Els ritmes dels primers 20min van rondar els 6:30, els dels 25min al 75% van ser de 5:30 i els dels 20min de desescalfament de 6 el kilòmetre.
Avui diumenge, 10km en 1h a la carretera de les aigues. Content per l'entreno, els primers 5km a 6:10-6:15 i els ultims 5 a 5:45-5:50. Magrada veure com els ultims son mes rapids que els primers. Em fan mentalment mes fort.
Ara a esperar el mail del míster Castilla i amb ganes de seguir treballant. Sobretot que la salut ens respecti i no hi hagi lesions. Només desitjo aixo!
Apa, fins diumenge que vé!
diumenge, 24 de juny del 2012
diumenge, 17 de juny del 2012
Setmana 1: Lo de sempre quan començes nous projectes
Ja es diu en el món empresarial, que quan començes un projecte els primers anys sempre estas exposat a pérdues i mals moments. Doncs la primera setmana del Reto Berlín ha començat així, a una mica de males sensacions. Tot per culpa d'una torçada al tormell del peu esquerra. També he de dir que he complert la planificació, però m'hagués agradat començar millor, però bueno, ho deixarem per la setmana que vé.
Volia començar els entrenaments a la Cursa per la Integració de la Maquinista, pero dissabte fent el burro em vaig torçar el tormell i vaig pensar que no tocava, doncs dilluns començaven els entrenos que ens havia passat en Castilla.
Dilluns tocaben 50min suaus. I mira si van ser suaus que quan vaig a conectar el Garmin, veig que no s'encén. No té bateria. Vamos! La primera en la frente. Ritme suau, tormell aguantant pero amb sensació de cansament.
Dimecres entreno conjunt amb els companys del Reto. Millor. 20 escalfament + 20 fartlek (2 series: 3 fort, 1 suau, 2 fort, 1 suau, 1 fort, 1 suau) + 20 refredament. Sensacions de cansament extrem, pero suposu que directament relacionada al fartlek. El ritmazo dels 20 de refredament amb Omar Sanchez va ser brutal: 7´50´´ el km. "No puede ser, este Garmin no va bien".
Dijous Fatal. Tenia unes "agujetas" de molt de cuidado. Prometo estirar bé després del Fartlek a partir d'ara, i les molesties al tormell s'havien intensificat. D'altra banda, les molèsties al tormell i el intentar correr sense forçar-lo, em va crear molèstia al genoll dret. Tot i així, 50 min suaus completats. Ritmes de 6-6´20 mes o menys. Molt lent, i molt "tullit".
Necesitava com l'aire el divendres per descansar. Gel, Crema, Antinflamatoris i mes Gel. I molt de sofà.
Dissabte, tal i com m'havia manat el jefe Castilla, reduís l'entrenament per poder estar diumenge a la Cursa Dir Sant Cugat en condicions. Vaig anar al gym. 30min de cinta a força bon ritme. 5-5´20. La cinta em va molt bé pel genoll, que ja no el noto, i el tormell millor. Realment, el millor entreno de la setmana. Vaig complementar la visita a la cinta del gimnás amb uns bons estiraments, alguns exercicis de força de cames i 500m de natació. Força content.
Diumenge Cursa Dir Sant Cugat. Menuda muntanya russa de circuit. El tormell i el genoll ja del tot bé. Miracles Voltarén. Avui competiem contra la calor i contra les pujades i baixades de Sant Cugat. Els primers 5 per sota de 5´30´´ com m'havia planejat. Pero en canvi del 6 al 9 per sobre dels 5´30´´. Ultim kilometre explosiu a 5 el kilometre. Demostrant que els Fartleks de dimecres van servir d'algo.
Tinc ganes de que les sensacions de final de setmana segueixin a la setmana que vé. Ara a esperar la planificació per la setmana 2.
Total setmana 1: 41 kilòmetres en 4hores aproximadament. Com el que sortira a Berlín, pero repartit en 5 entrenaments.
Diumenge que vé us explico com ha anat la setmana.
Una abraçada!
Volia començar els entrenaments a la Cursa per la Integració de la Maquinista, pero dissabte fent el burro em vaig torçar el tormell i vaig pensar que no tocava, doncs dilluns començaven els entrenos que ens havia passat en Castilla.
Dilluns tocaben 50min suaus. I mira si van ser suaus que quan vaig a conectar el Garmin, veig que no s'encén. No té bateria. Vamos! La primera en la frente. Ritme suau, tormell aguantant pero amb sensació de cansament.
Dimecres entreno conjunt amb els companys del Reto. Millor. 20 escalfament + 20 fartlek (2 series: 3 fort, 1 suau, 2 fort, 1 suau, 1 fort, 1 suau) + 20 refredament. Sensacions de cansament extrem, pero suposu que directament relacionada al fartlek. El ritmazo dels 20 de refredament amb Omar Sanchez va ser brutal: 7´50´´ el km. "No puede ser, este Garmin no va bien".
Dijous Fatal. Tenia unes "agujetas" de molt de cuidado. Prometo estirar bé després del Fartlek a partir d'ara, i les molesties al tormell s'havien intensificat. D'altra banda, les molèsties al tormell i el intentar correr sense forçar-lo, em va crear molèstia al genoll dret. Tot i així, 50 min suaus completats. Ritmes de 6-6´20 mes o menys. Molt lent, i molt "tullit".
Necesitava com l'aire el divendres per descansar. Gel, Crema, Antinflamatoris i mes Gel. I molt de sofà.
Dissabte, tal i com m'havia manat el jefe Castilla, reduís l'entrenament per poder estar diumenge a la Cursa Dir Sant Cugat en condicions. Vaig anar al gym. 30min de cinta a força bon ritme. 5-5´20. La cinta em va molt bé pel genoll, que ja no el noto, i el tormell millor. Realment, el millor entreno de la setmana. Vaig complementar la visita a la cinta del gimnás amb uns bons estiraments, alguns exercicis de força de cames i 500m de natació. Força content.
Diumenge Cursa Dir Sant Cugat. Menuda muntanya russa de circuit. El tormell i el genoll ja del tot bé. Miracles Voltarén. Avui competiem contra la calor i contra les pujades i baixades de Sant Cugat. Els primers 5 per sota de 5´30´´ com m'havia planejat. Pero en canvi del 6 al 9 per sobre dels 5´30´´. Ultim kilometre explosiu a 5 el kilometre. Demostrant que els Fartleks de dimecres van servir d'algo.
Tinc ganes de que les sensacions de final de setmana segueixin a la setmana que vé. Ara a esperar la planificació per la setmana 2.
Total setmana 1: 41 kilòmetres en 4hores aproximadament. Com el que sortira a Berlín, pero repartit en 5 entrenaments.
Diumenge que vé us explico com ha anat la setmana.
Una abraçada!
diumenge, 10 de juny del 2012
Inaguració
Hola a totes i totes,
Inicio aquest Blog on la meva intenció es explicar-vos tota la meva aventura en preparació de la Marató de Berlin del 30 de setembre. Com va la preparació i les meves sensacions. La intenció també és que, de tant en tant la Marta, la meva parella, també escrigui explicant com em veu, ja que serà la que més patirà aquests 3/4 mesos de preparació.
Com bé sabeu els que em coneixeu, tot va començar amb el Concurs El repte Berlin (#RetoBerlin) organitzat per "La Bolsa del Corredor" (@BolsaCorredor) en el que us vaig increpar a tots per recaptar els vostres vots i entrar dintre el tall dels 10 finalistes. Els dos entrenaments amb els finalistes van ser divertits, 2x2000 i 5x500 amb companys que de sobres son mes bons que jo.
El post d'avui us vull explicar les meves sensacions del divendres 8 de juny, dia en que es celebrava el desenllaç final del Repte Berlín. Ens havien citat a tots a les 8 de la tarda en un local del costat de plaça Espanya, i allà vam arribar jo i la Marta. Una curiositat va ser que jo no vaig poder passar per casa i vaig plantar-me allà amb el traje, talment com si anés a recollir "els óscars".
La gala va començar amb un video que van muntar l'equip de la Bolsa del Corredor amb tot un muntatje emotiu del que ha estat el Reto Berlin:
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=aSA1upMmuqw
Un cop acabat el video, van sortir Jose Castilla (el "boss" de tot aquest sarau) i Roger Roca (Campió del món de duatló) a informar de qui eren els guanyadors. Van començar amb les noies, com a suplent Sandra Bages i la que serà la meva companya a Berlín, Judith Cinca. Acabades les fotografies de rigor es van posar amb els nois. Jo sincerament, i vist el nivell dels meus companys, creia que era difícil ser l'escollit, pero sempre queda l'esperança. Primer van nombrar com a substitut a l'Alfonso Caceres. En aquell moment vaig pensar que encara podia ser jo, doncs l'Alfonso no era dels que jo considerava el Top3 dels finalistes. En fi, el Jose li va donar el sobre de l'escollit al Roger Roca, que va dir el meu nom. Sincerament, no recordo ni com em vaig aixecar ni les 5/6 passes que vaig fer cap allà a recollir el títol. Estava completament en un núvol. Em tremolaven les cames, i el primer que vaig pensar es "on m'he fotut!". La veritat es que les 2 hores seguents vaig repetir-me interiorment "que fort!" unes 50 vegades...
La resta de la tarda van ser felicitacions, emocions i començar-me a creure que l'escollit havia sigut jo, i que tocava treballar moltísim per estar el dia 30 de setembre de 2012 creuant la porta de Brandenburg pensant en cada un dels 42.195 metres que hauré deixat enrera.
La setmana que vé us vaig informant de com han anat els entrenaments i com aniran aquest 3 mesos i mig.
Una abraçada!!!
Inicio aquest Blog on la meva intenció es explicar-vos tota la meva aventura en preparació de la Marató de Berlin del 30 de setembre. Com va la preparació i les meves sensacions. La intenció també és que, de tant en tant la Marta, la meva parella, també escrigui explicant com em veu, ja que serà la que més patirà aquests 3/4 mesos de preparació.
Com bé sabeu els que em coneixeu, tot va començar amb el Concurs El repte Berlin (#RetoBerlin) organitzat per "La Bolsa del Corredor" (@BolsaCorredor) en el que us vaig increpar a tots per recaptar els vostres vots i entrar dintre el tall dels 10 finalistes. Els dos entrenaments amb els finalistes van ser divertits, 2x2000 i 5x500 amb companys que de sobres son mes bons que jo.
El post d'avui us vull explicar les meves sensacions del divendres 8 de juny, dia en que es celebrava el desenllaç final del Repte Berlín. Ens havien citat a tots a les 8 de la tarda en un local del costat de plaça Espanya, i allà vam arribar jo i la Marta. Una curiositat va ser que jo no vaig poder passar per casa i vaig plantar-me allà amb el traje, talment com si anés a recollir "els óscars".
La gala va començar amb un video que van muntar l'equip de la Bolsa del Corredor amb tot un muntatje emotiu del que ha estat el Reto Berlin:
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=aSA1upMmuqw
Un cop acabat el video, van sortir Jose Castilla (el "boss" de tot aquest sarau) i Roger Roca (Campió del món de duatló) a informar de qui eren els guanyadors. Van començar amb les noies, com a suplent Sandra Bages i la que serà la meva companya a Berlín, Judith Cinca. Acabades les fotografies de rigor es van posar amb els nois. Jo sincerament, i vist el nivell dels meus companys, creia que era difícil ser l'escollit, pero sempre queda l'esperança. Primer van nombrar com a substitut a l'Alfonso Caceres. En aquell moment vaig pensar que encara podia ser jo, doncs l'Alfonso no era dels que jo considerava el Top3 dels finalistes. En fi, el Jose li va donar el sobre de l'escollit al Roger Roca, que va dir el meu nom. Sincerament, no recordo ni com em vaig aixecar ni les 5/6 passes que vaig fer cap allà a recollir el títol. Estava completament en un núvol. Em tremolaven les cames, i el primer que vaig pensar es "on m'he fotut!". La veritat es que les 2 hores seguents vaig repetir-me interiorment "que fort!" unes 50 vegades...
Una abraçada!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)